Via de la Plata

El dimecres dia 25 amb les bicicletes desmontades i posades en una boosa, agafem un tren de rodalies que ens deixa a l´estació de Barcelona-Sants per agafar, tot seguit, el tren AVE que ens portarà a Sevilla per començar demà mateix la Via de La Plata en bicicleta.
La volem fer en bicicleta de muntanya i fent la major part del recorregut a través de camins i pistes de terra. No tenim fixat un dia concret de tornada ni cap punt exacte en el qual ens calgui arribar. Volem deixar que tot vagi fluïnt en funció al temps que ens faci i de com ens anem trobant de forces i ganes tots plegats.
La Via de la Plata és realment una passada!. Ciutats amb història, pobles bonics i autèntics, immenses esplanades de camps de conreus (oliveres, cereals, vinyes…) també infinites extensions de “dehesas” i “cotos de caza” amb magnífics alzinars majoritàriament latifundis de senyors “condes” i senyors “marquesos” dels quals encara en queden força per aquelles terres. Ens va faltar la revolució francesa de finals del segle XVIII per fer neteja de tot aquest personal… Això sí però, una meravella tot plegat. 830 quilòmetres la majoria dels quals fets per corriols i camins de terra en dotze etapes realitzades amb tranquil.litat gaudint dels paisatges i dels llocs pels quals passavem, fent les parades que calia per reposar, fer fotografies, parlar amb la gent i parant a dormir, en algunes ocasions, sobre la marxa i sense una prèvia reserva en hostals, convents o bé en albergs de pelegrins en els quals el cost és la voluntat. Pensem modestament que això que hem fet , modestament sí que és realment un viatge.

Deixa un comentari