Després de més de 90 dies sense ploure i també dins d´un hivern molt poc fred, per fi, fa un parell de dies, va plovisquejar, una mica, gairebé a tot Catalunya. Poca cosa però pitjor és res. Avui en general fa bo quasibé a tot arreu però nosaltres hem anat segurament a un dels pocs llocs de Catalunya que plou una mica. De totes maneres ha plogut poc i gairebé ni ens hem mullat. Treure i posar el “xubasquero” però res més. Bo i anant amb el cotxe cap a Vinaixa ja vàrem veure un bonic i intens arc de Sant Martí.
Ens parem a esmorzar a “Ca la Margarida” al poble de l´Albi ja molt a prop de Vinaixa. Com que ja comencem a ser uns “vells verds” tots ens fixem amb la cuinera brasilenya. Després d´esmorzar (la majoria sempre demanem truita amb pernil. Sempre n´hi ha algun de “raro” que demana botifarra o altres coses) i alguna pasteta pels cafes amb llet. És un clàssic.
Amb els cotxes acabem d´arribar a Vinaixa que és a dos quilòmetres de Albi i, tot seguit, ens posem a pedalar. Fa força vent i plovisqueja (ens posem els “xubasqueros” a sota mateix del pont de la via de l´entrada del poble). Una ruta molt bonica per entre camps de cereals, d´oliveres i d´ametllers florits i amb no masses pujades fortes. Passem per l´ermita de Sant Bonifaci i el Mas Escoda, la cabana de pedra seca de cal Gasull i en un punt de la ruta ens desviem per anar a veure les pintures rupestres de la Vall de La Coma però no podem accedir-hi perquè hi ha una tanca com la de Melilla. És trist però sembla ser que hi ha qui s´emporta coses d´aquestes. Tornem al camí i seguim fins a on es torna a desviar per anar fins a les pintures rupestres de la balma dels Punts amb la qual ens passa el mateix. Una altra tanca com la de Melilla. Passem de llarg el poblat neolític dels Reguers i entrem a l´Albi. Un poble ben bonic. Ens fem una foto a la plaça de la Vellesa que està porticada. Seguim pels carrers estrets i ja finalment, per carretera, arribem a Vinaixa on tenim els cotxes i acabem la volta. Ens hem enfangat força.
Per dinar anem, amb els cotxes, fins a Cervià de Les Garrigues que està a uns 8 quilòmetres per dinar a “Els Fogons de La Carme”. Es dina mot bé. És tot molt bo i molt ben fet. Hi hem anat perquè el Xavi Vives i crec que el Toni també, ja hi havien estat amb les seves respectives i respectades senyores. El Toni Arasa i el Tsiqui complien anys. El Toni 61 anys i el Tsiqui crec que 53. Ens van convidar a Cava per celebrar-ho.
A la tornada he anat a la forgoneta del Joan Callejón per donar-li una mica de conversa perque, a sobre que condueix, quan van el Patón i el Paco es posen a dormir. Una mica “frescos” no?.
Amb il.lusió.
____colla esportiva/cultural/gastronómica