Aquest dissabte hem fet una volta molt bonica pel Ripollès. Paisatges i racons ben bonics per entre boscos, gorgs amb una aigua molt neta i cases isolades. L´esmorzar el fem a la Solana de Ter a l´entrada de Ripoll. El local és espaiós i si està bé i més a aquesta hora que encara hi ha poca gent. Després acabem d´arribar amb els cotxes a una cruïlla que hi ha a la dreta abans d´arribar a Borredà que posa La Riba. Poca estona després trobem el primer gorg amb un petit salt d´aigua al costat del qual encara hi queda força glaç. Baixem fins el gorg per veure´l bé i, sense pensar-s´ho, el Carles Castellsagué fa un “Xavi Castellsagué” i es llença a l´aigua. Culló quin fred!. S´ha de ser Castellsagué per fer aquestes coses!. Van transcorreguent els quilòmetres i el paisatge fins que arribem a La Riba la qual és una casa molt maca i gran amb la seva ermita en un bell paratge força isolat. Parlem amb la mestressa de la casa la qual ens explica que fa trenta anys que hi viuen i que es dediquen al camp i al turisme rural. Al cap d´una estona de parlar amb la mestressa, el Joan Pocurull recorda que ha dormit a la casa en una ocasió i el Paco i jo resulta que també, ja fa força anys, quan dedicavem un cap de setmana al mes a fer un parell de voltes diferents en bicicleta de carretera per cada comarca de Catalunya també amb el Josep Gargallo i el Julià Pratginestós. La volta que fem avui transcorre per paratges boscosos molt bonics i força solitaris amb algunes cases pairals amb conreus i bestiar. Passem també pel poble de Sant Jaume de Frontanyà el qual, des de fa uns anys, està molt ben arrenjat. El bonic poble està en un racó idílic entre les serres del Catllaràs i dels Rasos de Tubau. L´esglèsia romànica d´estil llombard és la més important del Beguedà segons diu un rètol que hi ha al costat de la porta. N´havia estat rector en Josep-Maria Xirinacs quan el van desterrar. Precisament d´en Xirinacs en guardava un molt bon i molt efectuós record l´àvia Florentina. Tot una instititució en el poble i que era qui tenia la clau de l´esglèsia. Sempre dèia que el museu episcopal els havia pres el retaule.
De Sant Jaume de Frontanyà i de les colonies del 1968 el Toni Arasa i jo, en guardem molts bons records i molt bones vivències les primeres colonies per a mi, Allí és on ens vam conèixer quan teniem 13 anys i d´allà ens ve l´afició i el gust per la muntanya. La casa de colónies, Santa Maria dels Olms, encara existeix i està situada a un quilòmetre abans d´arribar al poble si es ve de Borredà. A l´any 1968 no hi havia carretera i vàrem haver d´anar a peu des de l´autocar que ens va deixar al poble de Borredà fins als Olms….Bé!… Nostàlgics però bons records. Després de romandre una bona estona al solet al davant de l´esglèsia, reposant i ganyipant una mica, seguim tancant la volta fins al lloc de sortida on tenim els cotxes.
A dinar, anem a Can Dachs de Les Lloses (veure ressenya del Paton) una casa també molt maca i grandiosa que hi ha un tros carretera avall en direcció a Ripoll. Es veu des de la carretera però cal desviar-se una mica per arribar-hi. Hi haviem deixat els cotxes, fa uns anys, per fer-hi una altra volta. També hi vàrem dinar.
(Josep-Lluís Ninou, Josep Bolart, Paco Bolsa, Juanma Fresnillo, Joan Callejon, Joan Pocurull, Paton Ferrer, Andreu Martínez, Pep Vargas, Toni Arasa, Carles Castellsagué, Miquel Castellsagué, Xavi Vives i Joan Mundet).