Després de mes d´un any de confinaments domiciliaris, perimetrals, comarcals, autonòmics, etc. a causa de la puta pandèmia del Coronavirus, ara que s´han relaxat una mica més les restriccions i mesures sanitàries, ens hem decidit a fer la sortida de dos dies del mes de maig que fem cada any però que l´any passat no es va poder fer.
La majoria ens trobem el divendres a les 6h. de la tarda al carrer Brasil (can Miquel i can Calle) per fer el viatge amb els cotxes i anar ja tranquil.lament, a sopar i a dormir a la casa de turisme rural i així ser allà ja a l´endemà el matí per esmorzar i sortir tot seguit, a fer la primera volta en bici d´aquests dies. Ens instal.lem a les habitacions i a les 9h. sopar molt bo i abundant.
La casa està molt bé. La Païssa, és una casa antiga del poble amb el terra de les plantes de dalt amb la fusta que sembla també ser tan antiga com la casa. Disposem d´una taula molt gran per menjar ben amples, les habitacions són foça grans i per dues persones, hi ha piscina a la casa, cuina gran, etc. Els àpats que ens preparen són molt bons i abundants (veure guia Paton).
1er dia.-El Joan Callejón, el Paton i el Carles acaben d´arribar de Granollers i quan hem esmorzat, tots plegats, com senyors, sortim amb bicicleta de la mateixa casa i deixem el poble enrera per la via verda en direcció a Sant Esteve d´en Bas i Olot però a Sant Miquel de Pineda deixem la via i enfilem a la dreta una forta pujada per entre paisatges ben bonics i boscosos fins a Sant Iscle de Colltort una ermita romànica molt bonica situada en un lloc fantàstic. Seguim pujant, ara potser més suaument, fins a Can Tià de Font pobra a sota del volcà de Can Tià. Continuem la nostra ruta fins a un altre raconet especial que és la Font Pobra i fins a sota mateix del volcà de Santa Margarida. Ens aturem uns moments a les boniques ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb situades el bell mig de la fageda d´en Jordà. Com que estem a la Primavera està tot molt verd i florit per arreu on passem i… La Garrotxa és especial. Acabem de travessar la famosa fageda i sortim al poble de Les Preses on fem la parada per dinar a Can Morera (uns parents de la Carme). Mengem bé i bo però tot va força lent perquè estan desbordats de feina. Fa pocs dies que han tret el confinament comarcal i els de l´àrea metropolitana els hem invadit tots de cop. Nosaltres però, no tenim cap mena de pressa. Fins i tot ens conviden a una copa de cava per l´espera que hem hagut de fer. Quan hem acabat de dinar, tornem a pujar a les bicicletes i per la via verda, acabem d´arribar a Sant Feliu. Un dia explendit i una volta amb paisatges i indrets preciosos.
Dutxa, alguns bany a la piscina de l´interior de la casa, passeig pel molt ben cuidat i arrenjat poble -en una plaça hem vist els gegants de Sant Feliu que assajaven per la Festa Major que és al cap de quinze dies- anar a vuere el Pesca Llunes al riu, sopar, una mica de sobre-taula, tastar el patxaran casolà que ha fet el Paton el qual, per cert, li ha quedat al punt i és molt bo i a dormir.
2on dia.- Avui el dia ja no s´aixeca tant cerer com ahir però, segons la previsió metereològica, sembla ser que no plourà almenys durant el matí. La volta d´avui, si molt bé també és molt maca, és més enrevessada que la d´ahir i, a més, se´ns allarga força en el temps perquè tenim dues averies. Una cadena que es trenca i una roda rebentada però amb la complicació de que es fa un forat a la coberta però al Paco i al Juanma no hi ha averia que se´ls resisteixi. Empalmen la cadena trencada i posen un cartró entre la càmara i la coberta foradada. Són uns kracs!!!. Avui també sortim de la casa mateix i fem primer també uns quilòmetres de via verda en direcció a Girona però, molt aviat, ens desviem a l´esquerra per anar a veure el bonic racó que és el Salt del Molí dels Murris. Un lloc preciós i ara ben solitari però que es massifica molt a l´estiu per la qual cosa els que viuen a les cases de pages que hi ha pels voltants estan força cremats i ens trobem amb alguns camins amb prohibicions de pas la qual cosa fa que hagim de fer algunes voltes per poder avançar. Com ahir, camps, boscos de faig i d´alzines, cases molt fermes en entorns de gran bellesa… Més trams que ahir per corriols pels quals cal anar a peu en alguns moments fins que arribem al poble de Sant Aniol de Finestres i finalment, per la via verda fins a Sant Feliu.
Degut a les averies arribem a la casa justament a l´hora que teniem el dinar reservat al bonic poble dels Hostalets d´en Bas per la qual cosa els telefonem per si cal que hi anem tot seguit tal com anem però ens diuen que no passa res si hi anem una mica més tard, o sigui que ens podem dutxar, carregar les bicis i les bosses als cotxes i cap allà. Dinem molt bé i còmodament a les taules de la terrassa del restaurant de fora al carrer i a sota dels balcons que, ara aquest temps, estan ben engalanats de flors (veure guia Paton). Els del restaurant també van força atrafegats però tot va com una seda.
Com sempre bona sobretaula, bones converses i cap a casa…Bé tots cap a casa menys el Joan Pocurull que ha d´anar, per raons de feina, a Teruel i començarà a passar ara mateix tot “xino”, “xano”. Sense pressa, no correrà i es pararà a dormir en algun hostal pel camí per ser a l´endemà més a prop del seu objectiu..
Han estat uns dies fantàstics en tots els aspectes.
Per molt anys!!!.
(Joan Pocurull, Juanma Fresnillo, Patón Ferrer, Joan Callejón, Miquel Castellsagué, Paco Bolsa, Josep-Lluís Ninou, Andreu Martínez, Pep Vargas, Carles Castellsagué, Carme Bonada, Neus Bellavista i Joan Mundet)
Joan Mundet Bellavista