Volta també molt interessant per un indret no pas massa conegut de Catalunya. Passem pels poblets petits i ben bonics de Renau, Vilabella, Salomó, La Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, per camps d´oliveres, ametllers i vinyes i també zones boscoses de pins i alzines.
Pujant i baixant turonets amb pendents, en general, no pas massa fortes però també força trenca-cames. Comencem, com sempre, amb l´esmorzar. Ho fem al poble de Renau que és des d´on sortirem pedalant. Podem aparcar i descarregar les bicicletes a sota mateix. Arribem abans de les 9h. i cal esperar que obrin però, de seguida, aparca un cotxe al costat dels nostres del qual surten els senyors del restaurant. El restaurant es diu “Les Tines” i en el qual també dinarem quan acabem la volta. La volta va transcorrent amb tota normalitat tret que, de tant en tant, cal anar inflant la roda del darrera de la bicicleta del Toni perquè va perdent aire, fins que, en una forta baixada, l´Andreu es queda sense frens i cau, tot seguit, a sobre d´uns matolls i a sota d´un arbre però ja que caiem, fem-ho bé, i cau just davant deues de nois que pugen pel camí. Per sort, la caiguda no té més conseqüències que un bon cop al pit. Té molt clar, i nosaltres també, que la propera vegada que trobem noies pel camí mirarem de cridar la seva atenció d´una manera més senzilla i menys perillosa però… em sembla que ja no cridem l´atenció ni d´aquesta manera ni de cap. Ja som totalment invisibles. Per sort, a cop calent, podem continuar la volta, acabar-la bé i gaudir del dinar i la conversa com que res hagués passat. A l´endemà però el cop ja s´ha refredat i fa molt més mal…però bé no ha estat res. Som joves!. Fins la propera.