Vic-Castell de Gurb

Després de moltes sortides de bon temps, per avui, la previsió meteològica anuncia alguna pluja lleu però ja mentre pugem amb els cotxes cap a Can Pamplona de Vic, tot i que està una mica núvol, sembla que no arribarà a ploure. Arribem a Can Pamplona de Vic a on el Paton ha encarregat l´esmorzar per avui. Són molt atents.    Quan acabem d´esmorzar treiem les bicicletes de la furgoneta i comencem a pedalar des del davant mateix de Can Pamplona.  Sortim de Vic i, pel camí vell de Malla, anem cap a La Guixa per entre conreus i pollancres per iniciar una primera pujada cap a Fontarnau i cinglera de La Miranda des d´on podem gaudir d´una bona panoràmica de la plana de Vic i muntanyes del voltant tot i que els núvols enteranyinen una mica la visibilitat. Una bona baixada i següent i també forteta pujada fins a l´ermita de Sant Sebastià on a l´any 1705 va tenir lloc el Pacte des Vigatans (cal veure què era exactement aquest pacte). Està situada dalt d´una explanada a dalt de la cinglera en un indret molt bonic. Sortim de l´ermita seguint les marques del PR (Petit Recorregut per un corriolet fins que trobem una pista i davallem cap a la carretera C-25 i per la qual anem un trosset fins que la travessem per un túnel que hi passa per sota, a l´altre cantó comencem a pujar fort per una bona pista, per les costes de la Noguera per seguir pujant pel serrat del Bosc. Finalment el camí es converteix en corriol i des del qual, al cap d´una mica, ja podem veure la Creu de Gurb. ara ens cal baixar a un altre collet i des d´allí, ja a peu, fins el cim super-panoràmic de la Creu de Gurb o Castell de Gurb. Del castell no en queda res, només unes poques pedres al costat d´una gran creu. És una balconada situada ben bé a sobre de la plana de Vic des de la qual s´albira una vista fantàstica panoràmica. No en va és considerat uns dels “Cent Cims” escollits per la FEEC (Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya). Està molt ennuvolat i sembla que estigui  a punt de ploure però ja es veu que si ho arriba a fer, serà poca cosa. Fa mesos que no plou i hi ha una gran sequera. Una estona dalt del cim per reposar, gaudir de la panoràmica i reagrupar-nos i després de fer la foto de grup, iniciem la davallada cap a l´altra banda. Aquest primer tram, no pas ben curt,  és un corriol molt dret pel qual cal que anem baixant a peu amb la bicicleta al costa i molt en compte però una vegada som més avall, per un tram de roca que sembla, una mica, algun tram de les Bardenas , acabem d´arribar a la Plana i a Vic altra cop. Quan ens reagrupem a baix veiem que el Xavi s´ha fet un parell de pelades a la cara i se li ha trencat el casc a conseqüència d´una lleugera caiguda en el corriol final.Tornem a ser davant de Can Pamplona i després de canviar-nos i de carregar les bicis a la furgoneta de l´empresa del Callejón per darrera vegada perquè acaba de jubilar-se aquesta mateixa setmana, entrem a dinar. Bon dinar, bon conversa com sempre i la cambrera que em ensopegat molt simpàtica i de la broma.

Deixa un comentari