MATAMALA (1.500 mts.)-LLAC DE MATAMALA-COLL DE LA QUILLANA-JAÇA D´EN CALVET-JAÇA D´EN BERNADÍ (1.940 mts.)-JAÇA DEL PLA DEL BOSC-CENTRE DE VACANCES PLA DEL MIR-ELS ANGLES-LLAC DE MATAMALA-MATAMALA.
Tal com ho fem habitualment, ens trobem a l´aparcament del Carrefour per carregar les bicis, repartir-nos en els cotxes i iniciar el viatge cap al poble Matamala a la comarca del Capcir de la Catalunya Nord. Des d´aquest petit poblet en el qual ens hostatjarem i des d´on alguns iniciarem dues voltes en bicicleta i uns altres excursions a peu pels meravellosos voltants. Fem la parada per esmorzar a la Colònia Rosal, a prop de Berga, i després seguim viatge fins que arribem a Matamala cap allà a les 11h. del matí. Al davant de l´alberg La Praiere ja hi trobem el Juanma i l´Olga i el Siqui i la Roser que ja van venir ahir amb les seves respectives caravanes. Aquests dies, estem al mig d´una mena de bombolla de calor però, aquí dalt, molt més enlaire que a casa, esperem estar una mica més fresquets. Descarreguem les bicis i quan tots estem a punt, comencem a pedalar. Ja és una mica tard i la calor ja apreta una mica però, després de pujar al coll de La Quillana dalt del qual, un rètol, ens indica que hi ha el límit de la comarca del Conflent. Des del mateix del coll ja deixem la carretera i anem cap la dreta bo i ens endinsant-nos per dins d´un bonic i esplèndid bosc de pi negre amb força ombra. Entre que ens movem enlaire (entre 1400 i 2000 metres) i que anem, durant la majoria del recorregut, per l´ombra, quasi bé ni ens en recordem de l´onada de calor de casa. També travessem algunes boniques clarianes de prats fins que, de mica en mica, i al ritme lleuger i alegre que ha ” imprimit” al grup el Callejón, assolim el punt més alt de la ruta d´avui a la Jaça d´en Bernardí (1.940 mts.) a l´extrem de la qual hi ha un refugi que sembla que està prou bé però només hi ha oberta una part petita amb una taula i un parell de lliteres. També hi ha cavalls pasturant pel prat. Fem un bon trago d´aigua i mengem quelcom del que portem cada un (plàtans alguns i d´altres barres energètiques). Ara, a partir d´aquí, si que ja més aviat tot és de cara avall, més prats i més bosc fins que arribem a l´estació d´esquí dels Angles on es aturem en un “xiringuito” que hi ha obert a preguntar si podem menjar quelcom. Com que ja no és hora de dinar, ens diuen que només ens poden servir “Crepes” i cerveses. Bé!. És França i a aquesta hora…Les creps, tot i que no els el que ens hauria vingut més de gust aquesta hora, està prou ben feta i bona. Amb això a la panxa ja arribarem bé a l´alberg de Matamala. Dutxa, cervesa i al cap de poca estona, arriben també el Toni Arasa, l´Olga, la Neus, la Roser, l´Imma i la Paulina que han anat a l´estany de Les Bulloses i des d´on s´han enfilat, a peu, cap els bonics i solitaris estanys (Negre, de Viver, el Sec i el de LaComassa). Després de reposar una mica, fem una passejada pel poble i ens aturem a parar la fresca i a fer tertúlia al bar….. que el porta un argentí. Quan s´acosta l´hora de sopar anem cap a l´alberg on, mentre esperem que sigui l´hora, uns quants de nosaltres i el nen de l´alberg, juguem una partideta al Futbolí i uns altres fan una partideta de ping-pong aplicant el reglament que imposa el Paton. Ja és l´hora de sopar!. Hi ha gana!. Un “gazpacho” de primer (això que estem a França) i de segon patata, formatge, enciam i pollastre. De postres una copa de gelat i nata. Quan ja hem acabat de sopar, el Paton treu el Patxaran que ha fet ell mateix a casa seva i convidada també als amos de l´alberg. El troben fortet però els agrada prou.El Josep-Lluís intenta negociar si demà ens poden fer dinar encara que arribem tard de fer la volta en bici que tenim prevista però ens diuen que, els sap greu però que si no és a les 12h. no podrà ser perquè tanquen fins a la tarda. Bé!. No hi ha res a dir. Som a França i aquí tenen el costum de dinar a aquesta hora. Pensem que no cal que ens amoïnem. Demà ja intentarem dinar quan arribem a Catalunya del Sud però, mentre passegem una mica, abans de ficar-nos al llit, veiem que el restaurant del costat de l´ajuntament està tancat però que, al davant mateix, s´hi atura un cotxe del qual en baixa un senyor que resulta que és l´amo del restaurant. De seguida li preguntem si obren demà i si ens voldrien a dinar més tard de les 12h…S´ho rumia uns moments i ens diu que, com a molt tard, hauria de ser a 2/4 de 3. Be!. justet però creiem que serà suficient i quedem d´acord per demà a aquesta hora. Tornem a l´alberg en el qual, uns ex-jugadors de rugbi de Le Tolosien, amics dels de l´alberg, estan mirant un partit per la televisió en el qual juguen Le Tolosien i el ……Guanya Le Tolosien segons ens diu el nen de l´alberg. Nosaltres ens en anem a dormir.
MATAMALA-ESGLÈSIA DE SANTA MARIA DE VASLLSERRA-CREU DE LA JACETA-PLA DEL BOSC-LA COLLADA-SERRA DE MAURI (2.412 mts.)-LA COLLADA-ESTACIÓ d´ESQUÍ DE FORMIGUERES-FORMIGUERES-TORRE DE CREU-MATAMALA
Esmorzem a l´alberg a 2/4 de 8 (suc de taronja, pa torrat, pa normal, melmelades, mantega, pernil dolç i formatge i cafès), trèiem les bicis del garatge i, tot seguit, comencem a pedalar enfilant-nos primer fins el cap de munt del poble i després un trosset de carretera, fins que la deixem i seguim enfilant-nos cap a l´esglesia enrunada de Santa Maria de Vallserra i per la bonica vall del mateix nom. Els indrets pels qual anem passant avui, també són molt bonics i panoràmics. Aviat però comença la pujada important del dia la qual és constant però bastant moderada en la primera part. Algun tram de baixada per entre mig, fins que arribem al començament de la pujada més llarga i, ara sí, que en algun punt les rampes són més fortetes, fins que arribem, d´ un a un o màxim de dos en dos, a dalt de la carena de la serra de Maurí en una collada molt panoràmica i espectacular i des la qual ja es pot veure l´altra banda. Si ja gaudíem de bones panoràmiques, bo i pujant, cap aquí dalt, Ara que ja som a la collada ja podem veure la panoràmica molt més ampliada i a totes bandes: els estanys de Camporrells, el Puigperic, Les Bulloses, El Roc Blanc, etc. Per gaudir però, d´una visió complerta del tot dels estanys, ens cal deixar les bicis a La Collada i seguir, un petit tram a peu, fins a assolir el punt més alt de la serra a la cota 2.412 mts. Realment és un mirador fantàstic!. Una estoneta aquí dalt gaudint del bonic indret i fent algunes fotografies fins que ens disposem a iniciar la llarga baixada. Cal repetir el darrer tram fins a la cruïlla i després seguir, en la mateixa direcció que hem arribat a la cruïlla, per seguir, també avall fins a l´estació d´esquí de Formigueres i després, per una altra pista, arribem al poble de Formigueres. Sempre al bell mig de boscos i d´extenses i boniques panoràmiques. Quan arribem a baix ens cal fer alguna remuntadeta fins que entrem, un altre cop, a Matamala. Ha sigut una volta molt bonica i espectacular . Hem arribat una mica abans de l´hora que ens vam comprometre amb el restaurant. Algú de la colla ha exclamat: “Avui tot ha sortit bé!”…Bé! i ahir també!. Els que han anat a fer una excursió pel voltant del llac de Matamala ja han arribat abans que nosaltres i també els ha anat tot molt bé. Els ciclistes, ens canviem de roba, carreguem les bicis a la furgoneta del Paco i anem, tot seguit, al restaurant a dinar. Ens col.loquen en una taula a fora i a sota d´una umbrel.la. Podem triar entre diversos plats combinats que, com que hi ha gana, trobem ben bons. A mesura que va passant l´estona es va ennuvolant força, se senten trons a ponent i sembla que arribarà aviat la tamborinada aquí però no ens hi amoïnem pas i anem menjant tranqui.lament i amb animada conversa. Fins i tot, el del restaurant, quan la cosa es veu més negra i amenaçadora, ens plega, en un plis-plas, l´ombrel.la perquè, si es gira vent, no se´ls hi trenqui. El Toni “prediu” i “assevera”” que ens passarà la tempesta d´esquitllada i que no ens arribarà a ploure. Quan acabem de dinar, sembla que ja ha passat el perill de mullar-nos i com que el Toni ho ha endevinat, ha quedat com un senyor .Finalment, després de pagar i passar els enrevessats comptes, puguem als cotxes i tornem cap a casa. Mentre anem amb cotxe cap a la Cerdanya sí que cau un xàfecHan estat realment uns dies fantàstics i de boniques excursions i de voltes en bicicleta per uns indrets de gran bellesa del Pirineu Oriental.
(Josep-lluís Ninou, Josep Bolart, Juanma Fresnillo, Olga Saló, Paco Bolsa, Paulina Montes, Andreu Martínez, Neus Masip, Joan Callejón, Imma Causa, Paton Ferrer, Siqui Sanchez, Roser, Toni Arasa, Alícia Muntades i Joan Mundet)
-Joan Mundet Bellavista