MACANET DE CABRENYS-LA CENTRAL (embassament de BOADELLA)-SANT MIQUEL DE FONTFREDA-MACANET DE CABRENYS
4 de febrer de 2023
Aquesta vegada anem fins el poble de Maçanet de Cabrenys per fer una volta en bici molt interessant i bonica a través d´una extensa zona de bosc majoritàriament d´alzines surerses i molt solitària. Estacionem els cotxes a l´aparcament de sota el poble i anem, tot seguit, a esmorzar a Can Tinell on ja hi havia telefonat per encarregar-ho el Paton. Ens fan pujar al primer pis on hi estem gairebé sols i la majoria, com sempre, mengem pa amb tomaquet i truita amb pernil. La senyores del restaurant són molt amables i atentes. Parlant amb elles, surt a la conversa el tema dels blocs de pedres grosses que van posar els francesos a la frontera del coll de La Manrella amb la finalitat de no deixar-hi passar cotxes, primer amb l´excusa de la pandèmia de la Covid i després amb l´excusa “d´amenaces de terrorisme de l´Estat Islàmic” i això, a la gent de la zona, els pejudica força perquè venien molts francesos a la zona per caminar i fer turisme. Quan anem per pagar l´esmorzar ens diuen que ja ho trobarem quan tornem per dinar després de fer la volta que tenim prevista.
Sortim del poble per unes bones pistes forestals i després d´una llarga baixada pel frondós bosc, arribem a la capçalera de l´embassament de Boadella el qual està gairebé buit. La sequera que patim des de ja fa molts mesos és ja molt preocupant. Una paradeta davant de l´edifici modernista de La Central el qual sembla que ara sigui una mena d´hotel i comencem, ara sí, a pujar tot el desnivell que hem perdut fins ara i més. Al cap de força estona d´enfilar-nos per una llarga però moderada pujada i d´haver fet alguna parada en un parell de clarianes força panoràmiques, arribem a una cruïlla en la qual el camí de la dreta va cap a Maçanet i el de l´esquerra acaba de pujar fins a l´ermita romànica de Sant Miquel de Fontfreda molt bonica i situada en un racó molt recullit i solitari amb vistes cap a la badia de Roses, la muntanya de Sant Pere de Rodes, el Paní, etc. Nosaltres, evidentment, anem fins a l´ermita on hi fem una bona parada asseguts en una taula de pedra i després de fer algunes fotos, tornem enrera cap a la cuïlla anterior des de la qual, ja majoritàriament amb baixada (menys algun repetxonet) tornem a Maçanet. Carreguem les bicicletes, ens canviem de roba i tornem a Can Tinell a dinar.
L´especialitat -ho posa a la porta del restaurant- és el bacallà. Tot està molt bo però els que n´hem menjat arribem a casa amb força sed. Hem estat molt bé i quan ens acomiadem, els diem que, si tot va bé, d´aquí un parell de mesos hi tornarem perquè hem de fer una volta pel cantó del refugi i el puig de Les Salines a tocar de la frontera amb França.
La ruta que hem fet avui per aquests indrets solitaris i boscosos ha estat d´allò més recumenable i interessant.
(Paco Bolsa, Paton Ferrer, Toni Arasa, Conxita, Josep Bolart, Neus Bellavista, Andreu Martínez, Joan Callejón, Josep-Lluís Ninou i Joan Mundet).
-Joan Mundet Bellavista-