OSOR-SANTUARI DEL COLL-SANT BENET-LA COMA-ERMITA DE SANT FRANCESC DE CARBONELL-OSOR
No cal pas patir pel temps que farà avui perquè portem una sequera de molts mesos i la qual ja és molt preocupant. Tal com fem sempre, després de carregar les bicicletes a l´aparcament de Carrefour de la Ronda de Granollers, fem el viatge amb els cotxes, aquesta vegada, fins al poblet d´Osor al peu de Les Guilleries. Fa molt bon temps però força fred i esmorzem a l´únic bar del poble en el qual, el Paton ja hi havia telefonat fa uns dies. La mestressa és molt amable i ens comenta que se´ls va jubilar la cuinera i que els ha costat molt trobar-ne una de nova però finalment han aconseguit contractar-ne a una de força jove i de la qual n´estan molt contents. També hi ha servint una cambrera argentina, molt competent i agradable, que li ha dit en el Paton que tenia la “veu molt maca” quan van parlar per telèfon. Je!.Je!. Després d´esmorzar ens acomiadem del personal del restaurant fins al migdia perquè tenim previst i encarregat de venir-hi a dinar quan acabem la volta que volem fer per aquest solitari i bonic racó de Les Guilleries.
Sortim d´Osor pel carrer antic i paral.lel a la carretera de Sant Hilari Sacalm per, de seguida, trobar el camí en cimentat i enquitranat que es va enfilant, de mica en mica, cap al Santuari del Coll, entre boscos d´alzines i alzines sureres. Passem de llarg la cruïlla que ens portaria a la capella de la Mare de Déu del Part (segle XIV) i seguim pujant fins que arribem, primer a una cruïlla que ens portaria avall cap el pantà de Susqueda el qual està gairebé sense reserves d´aigua i després fins a dalt d´una carena on hi ha molt ben situat el Santuari del Coll (segle XII) en una balconada molt panoràmica. Una paradeta a dalt per contemplar l´amplia vista amb Osor a sota i veure el santuari en el qual hi ha un alberg per passar-hi la nit. La porta és oberta i alguns hi entrem a fer el xafarder. En aquests moments no hi ha ningú, pugem les escales i veiem que hi ha cuina, menjador, sala d´estar i llits (en un es veu que hi han dormit avui mateix). Tornem a baixar i deixem la porta, que havíem trobat ben oberta, una mica ajustada. Seguim camí més amunt encara el qual jo no està enquitranat, perquè encara ens resta pujada fins a arribar a un dels punts més alts de Les Guilleries, el cim de Sant Benet a 1.147 metres d´altitud, des del qual podem gaudir d´una fantàstica panoràmica cap al Sant Miquel de Solterra, que n´és el punt més alt (1.203 metres), i la resta de Les Guilleries, el Montseny, Puigsacalm, el Pirineu, Collsacabra, La Garrotxa, Les Gabarres, el mar, etc. Una estona aquí dalt, tot i que hi fa un vent força fred, i després comencem a davallar, per pistes amb moltes cruïlles degut a noves pistes obertes per desemboscar, a través de bosc d´alzines i un bon tros per un bonic bosc de pins. Uns homes que estan treballant al bosc ens diuen que ja ens hem passat de llarg, l´alzina grossa de la Coma (surt en el mapa de l´Alpina) de la qual ens n´havien parlat en el bar que hem esmorzat. Llàstima!. Amb tanta cruïlla i tanta pista nova de desembosc no l´hem vista!. Seguim fins que arribem a l´ermita de Sant Francesc del Carbonell la qual està bastant deteriorada i gens cuidada, tant l´ermita com el seu entorn. Hi fem una paradeta i acabem de tancar la volta entrant a Osor, ara per la carretera de Sant Hilari.
Tot perfecte!. Una volta ben bonica i ben interessant pel cor del Les Guilleries.
(Josep-Lluís Ninou, Josep Bolart, Paco Bolsa, Toni Arasa, Maure Luis, Paton Ferrer, Xavi Vives, Andreu Martínez, Carles Castellsagué, Pep Vargas i Joan Mundet)
-Joan Mundet Bellavista-